El cap de setmana passat no, l'altre va ser cap de setmana de jocs de taula. Al alemanys els agraden molt els jocs de taula, tan que fins i tot tenen un joc de l'any, que cada any és diferent, i bars on pots anar a jugar i tot. Els vienesos no són alemanys, ques ón austríacs, però algunes coses se'ls empeguen, parlen el mateix idioma, per exemple.
Tot va començar el dissabte, on degut a un aniversari mal programat vaig acabar saltat-me un concert que em fei ilusió, per anar a parar a un pis, on després d'un pastisset molt bo ens vam dedicar a jugar al Phase 10.
Al dia següent havia quedat amb uns companys de feina ja amb premeditació. Vam anar a un d'aquests bars on hi han un munt de jocs per triar, i a més el diumenge hi havia gofres gratis. Així que vam demanar unes cervesetes i ha jugar de 7 de la tarda fins a les 12 de la nit. Aquí va tocar Elfenland i Die Siedler von Catan (en alemany, tot i que aquest està traduït).
Phase 10: Això és una especie de Remigio amb unes cartes que tenen la mateixa pinta que l'uno, així, amb coloraines, però que de fet serien dues baralles espanyoles. Et donen deu cartes, i vas robant cartes (una o varies o ves a saber, en funció del que diu la casella on caus, ja que a més tens un fitxa en un taulell i un dau. Tu ets a una fase i has de completar les coses que et demana aquella fase (que varien, poden ser parelles, trios, esclaes,...). Quan ho has conseguit fer, ho baixes, i ara es tracta de descartar-te de les cartes que et queden a la ma tot posant-les a les coses que han baixat els altres. Si ets el primer que es queda sense cartes, doncs passes dos fases, els que havien baixat la seva fase en passen una i la resta els toca tornar a començar. El joc és entretingut, i no s'ha de pensar gaire. Deu estar molt bé per a 3 o 4 jugadors, però nosaltres erem 6, el límit, i allò era un desastre, hi havia vegades que tornaves a començar la teva fase 2 cops abans de que et tornés la ma, i es feia molt lent.
Elfenland: Aquest ja és una mica més complicat de preparar. Hi ha un taulell amb diferents ciutat, i l'objectiu és visitar el major nombre de ciutats diferents en 3 torns. Per això hi han camins que uneixen les ciutats, però de bones a primeres no els pots fer servir. Tens 8 cartes cada torn que pots fer servir com a medi de transport, n'hihan de varis típus, i pots tenir per exemple 2 dracs i 3 unicorns. També hi han uns quadradets petits (4 cada jugador per torn) que habilitaran els camins per ser usats. Així, per exemple, si hi ha un camí que uneix la ciutat A amb la B, i que és desert (això depen directament del tauler, no es pot cambiar), i hi poses un quadradet de drac, doncs pots fer servir un drac (de les teves cartes) per creuar aquest camí, en canvi, si hi poses un unicorn has de fer servir dos unicorns per creuar el camí. Això és perque hi ha una taula de costos. Si en lloc de desert fos un bosc seria al rebés. Per viatjar només pots fer servir les teves cartes, però pots fer servir els quadradets de qualsevol jugador. Doncs això, primer es reparteixen les cartes, després els quadradets. Ara mires el que tens i et dediques a colocar quadradets als camins en funció del que t'interessi per poder visitar el major nombre possible de ciutats en aquest torn. Només es pot posar un quadradet per camí. Com que tens més cartes que quadradets, i segurament alguns d'aquests no et serviran, has de jugar amb el que fan els altres. Quatre torns no semblen gaires, però va resultar que en el nostre cas, que erem 6, el màxim unaltre cop, va quedar al final del joc un jugador que les va aconseguir fer totes, un que li van mancar 2, i la resta ens vam quedar a una. Això en particular vol dir que tots vam estar a punt de guanyar fins al últim torn i ningú es va aborrir. La gràcia del joc és com poses els quadrets, vigilant que el recorregut que facis després no et deixi aillat de la resta de jugadors per el següent torn, ni de que algun altre jugador et tanqui un camí que tu tenies previst fer servir amb un altre medi de transport. Molt xul.lo, em va agradar força.
Die Siedler von Catan: Aques es veu que és megafamós. Però és molt complicat e començar a jugar, i no em veig amb cor d'explicar les regles, ni de manera reduida, aquí. Resulta que montes un taulell, que variarà cada cop que juguis, i llavors t'has de dedicar a construir ciutats i carreteres per obtenir recurssos, que et permetran construir altres ciutats, fins a obtenir un nombre suficient de punts de victòria. Aquí has de vigilar moltes coses, com estàs col.locat per tal d'expandir-te, per tal d'obtenir recurssos, jugar bé amb ells. No se, al principi no vaig estar gaire atent, i a partir del segon torn vaig descobrir que no hi havia manera de guanyar, que l'havia cagat molt posant les peces inicials per no saber res de tàctica del joc, i la resta va ser un patiment a veure quan tardava algú en aconseguir la victòria. El joc sembla molt xul.lo, però s'ha de practicar una mica abans de començar a disfrutar-lo, ja que amb una partida sola vas molt molt perdut i no saps que està passant. Al final em sembla que vaig acabar tercer molt aprop del segon (o potser segon), però en cap moment vaig tenir oportunitat de recuperar-me. Mirarem que tal la propera vegada. Un dels problemes del joc és que només és de 2 a 4 jugadors, així que s'ha de guardar per quan no ets gaire gent.
[+/-] Seguir llegint...
Entrades
