Un triple.

Després d'un merescut descans des de la setmana miquelomusical, vaig tornar a posar-me les piles. Fa temps havia comprat entrades per diumenge al matí i dilluns a la tarda, al musikverein, però resulta que després vaig veure que hi havia un altre concert dimarts, al mateix lloc, que tenia unes ganes boges de veure. Després de meditar si passava del de dilluns, al final vaig decidir anar als tres, i sacrificar la Hilary Hahn, que tocava dissabte, i que també hauria estat molt bé.

Royal Concertgebouw amb Jansons: Ja ho tenia més o menys clar, però jo em declaro fan incondicional d'aquesta orquesta, sobre tot quan toca amb el seu director titular, del qual també soc fan. Clar, la cosa és fàcil, és una de les orquestes que opten al títol de millor del mon, però ostres, és que ho fan molt molt bé. Aquest cop van tocar l'obertura de Leonora III de Beethoven, la 4arta de Txaickovskii, i el Taras Bulba de Janáček, que no coneixia, però que és xul.lo, ala, el primer moviment.



Orquestra Cherubini amb de Billy: Doncs resulta que aquest concert l'havia de dirigir el Muti, però va cancelar, una llàstima, però el seu substitut no era pas dolent, de fet em va agradar molt, i el cor era molt bo, i una de les solistes era la Stoyanova. Tocaven música religiosa, on destacava el Sabat Matter de Rossini. A part una cosa petita de Haydn i l'Ave Verum de Mozart, molt maco ell:



Sinfònica del Estat de Sao Paulo amb Meneses de solista: Un dels meus somnis complerts, van tocar varies coses, però sobre tot el concert per cello de Elgar, una de les peces que més m'agraden. No estava a l'altura de la versió de la Jaquelin Du Pré, però és igual, poder sentir en directe va ser increible, m'emociona cada moment d'aquesta peça. A més, alguns dels membres de l'orquestra que no tocaven (és una orquestra enorme) van venir a la sala de peu, que estava molt buida, a sentir-lo. Molt molt maco. Deixem el primer moviment de la que la gent diu que és la millor versió.



A veure que cau la propera vegada.

[+/-] Seguir llegint...