Espriu fa 25 anys.
En un estany buit,
manen el silenci
i la solitud.
Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.
Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.
La mar, el vell pi,
pressentida barca.
La por de morir.
Cargol treu banya...
En un estany buit,
manen el silenci
i la solitud.
Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.
Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.
La mar, el vell pi,
pressentida barca.
La por de morir.
© Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008
Back to TOP
2 més també.:
Una fràgils mots que encara avui ens són útils.
Gràcies per afegir-te a l'homenatge!
gràcies a voslatres per organitzar-lo!
Publica un comentari