Menu de cap d'any.

Seguidors del cargol, sobretot aquest any que no us falti a taula un canapé de l'únic, fabulós i inimitable

Caviar de cargol

Més informació, com no, al google.

Space Invaders vs Conillet Invaders

Sempre he trobat genials els dibuixets aquests del conillet que intenta suïcidar-se. Si ho fa estil Space Invaders, millor.
També pot ser estil: Nos volvemos a encontrar, Obi Wan Kenobi...
Segur que el que dibuixa això és de Yitubi ;)

Aquí en teniu més.

Estadístiques del cargol 2

Va vinga, anem a fer una mica d'autobombo, que si no ho fem nosaltres no ha fa ningú.

Per ara tenim puntets a Europa, tota Amèrica i alguna cosa perduda al proper Orient. Poca cosa més. Però ja us ho dic jo, Korea caurà... Per ara ja em tingut visitants de Turquia, Israel i les Antilles Holandeses. Des del 31 d'octubre hem tingut l'honor de rebre 917 usuaris únics (compta un cop aquells que en un dia entren i surten, entren i surten...) i un total de 1548 visites en total.

La majoria d'aquesta gent funciona amb Firefox (72.9%) i la resta ho fan amb Internet Explorer. La gran majoria tenen instal.lat Windows XP (85.4%), però entra més gent amb Windows 2000 (8.3%) que amb Windows Vista (6.3%). No faig comentaris.

El més divertit és veure què busca la gent que ens troba, hi ha de tot:
12% imagenes molonas
11% prostitucion de lujo
10% vicis
9% noticies curioses
7% mar a dentro
7% ardientes
6% yitubi
6% sonic
4% sonic the hedegehog
4% windows catala

Tinc quatre suposicions sobre el que la gent pensa que són les imagenes molonas però veient que després tenim la prostitucion de lujo i els vicis, no cal donar-hi masses voltes. Per cert, estic orgullós d¡això del Sonic, em sento menys sol.

PD: sabeu què és yitubi? És un país d'on vam tenir un visitant, si ho busques al google, som la primera referència que apareix. En breu, tot un publireportatge.

Space Invaders

Això que diré ara és molt fort, però l'Space Invaders continua sent un dels meus jocs preferits. Ho era quan tenia 9 anys i ho és ara. La gràcia de l'assuntu és que ara és un clàssic i té infinites versions i ha estat referent per a moltes altres coses. Una mostra:

Aquí podeu jugar a una bona versió del joc. Tot i que a mi m'agrada més aquesta. En tot cas, us podeu divertir amb la versió Notepad. O amb la versió d'oficina, o la de nenes.

El que us sorprendrà és una iniciativa que jo trobo genial: omplir el món amb petits alienigenes que venen a conquerir-nos. No poden ser molt llestos si ens trien a nosaltres però potser no tenen molt més on triar. Aquí teniu la invasió de l'espai.

Aquesta imatge és al Palau de la música, al bell mig de Barcelona:


I aquesta, a algun lloc de Viena (ja la pots buscar Gerard, així tindràs feina...)

Efecte Escher Droste

Buscant imatges xules per fer una mega classe final de trimestre vaig trobar unes imatges autorreferents que m'estan agradant molt. Es veu que es poden fer amb GIMP i una mica de curro.

Us deixo que penseu teoremes amb una tassa de cafè que us donarà motius per concentrar-vos.


En teniu més aquí.

Marchando una de mapas!

Resulta que la gent de skyscanner ha publicat un servei per visualitzar en uns bonics mapes de colors els puestus a on és més econòmic viatjar amb els seus vols a baix cost. Bucarest em crida.

Feu-ne un bon ús, que avui és el dia dels innocents i tot plegat podria ser broma, però no, al cargol som gent molt seria (ja fem les bromes la resta de l'any...)

La tonta y el geek.

Traducción libre de un reality show americano que transmiten en una cadena francesa que también libremente traducen como La blonde et le geek. El título original es The beauty and the geek.

El programa me tiene anonadado. La mecánica es sencilla, juntamos a parejitas de (chica supuestamente guapa y a poder ser con cerebro subdesarrollado)-(chico friki supuestamente listo y a poder ser con un gusto nulo en la ropa) y los ponemos todos a vivir en un pisito juntos. La idea es frikizar a las niñas y socializar a los niños.

Típico en estos programas es poner una pequeña descripción del concursante cuando lo entrevistan. Aquí vemos claramente que a las mujeres del siglo XXI se las valora por su trabajo, tenemos por ejemplo una modelo de bikinis, una modelo de play-boy, una ex-camaraera (de dentro de la barra), una ortopedista (no se bien bien que pintaba, ademas no era rubia), y la mejor de todas, la modelo de ring de combate, esta me llegó al corazón. Además casi todas son rubias. Entro los chicos la profesión no es importante, pero hay más variación, tenemos licenciados en harvard, en el MIT,..., i después hay los que tienen aficiones, fan de star-trek, fan de star-wars,... Aquí es curioso que todos los chicos lleban gafas.

Pues bueno, tenemos las parejitas formadas desde el principio del programa, y se van eliminando, y como, pues lo típico, nominaciones, y luego pruebas. En que consisten las pruebas, pues en hacer preguntas. Por ejemplo, le pueden preguntar a la chica cuantos megas es un giga, o le pueden preguntar al chico tres ex-novias de Tom Cruise, o cosas perores, desde colores de maquillage a física cuántica.

Durante la semana les proponen un tema para chicas y uno para chicos, les dan manuales, y las chicas se van a la piscina a estudiar en bañador mientras toman el sol, y los chicos todos juntos al comedor, pero a veces se ayudan.

Al final van eliminando a gente, y les entrevistan: Yo no sabia que las rubias eran así, son personas muy sensibles, muy listas, muy buenas personas,... y yo nunca me había acercado a un friki de estos, son personas muy sensibles muy listas y muy buenas personas,.. lagrimitas, abrazos,...

Use your illusion 1

Va vinga, per a dies nadalencs d'aquells d'atipar-se i desatipar-se, una mica d'ilusions òptiques. A veure si us tremolen els ulls. Com que el títol conté un 1, podeu pensar que potser en posem més, haureu d'esperar... (quina intriga nadalenca més ben trobada!!!)

La fractalitat i les vaques.

Sempre m'han agradat els fractals. Encara que estiguin de moda entre un cercle de gent molt concret (ja sabeu, ser diferent dels altres és la tendència màxima avui en dia) tenen un punt de comprensible-incomprensible que enganxa.

Aquí teniu un dels fractals més curiosos que he vist, la vaca-fractal:

Podeu saber-ne més aquí.

Feliz Navidad!!!!!

Pues dado que se me han adelantado, introducimos la versión bilingue!!

FELIZ NAVIDAD!!!!

Bon Nadal!!!

Missatge simple i efectiu:

BON NADAL A TOTHOM!!!

Lo mejor de 2007 by LLAG: Discos

Venga, otra lista. Esta vez de discos. Aquí si que no habrá por donde ponerse de acuerdo. Para gustos, colores. Tampoco es que haya un orden claro, es como un volcado de la pila:

Radiohead - In Rainbows: De hecho este ha sido unos de los discos que más esperaba este año, y no me ha gustado nada. ¿Entonces porqué lo pongo? Porque esta gente se ha pasado a las discográficas por el forro y nos ha dejado pagar lo que hemos querido por su música, el primer gran grupo que se ha atrevido es Radiohead y por eso aquí están.

Nightwish - Dark Passion Play: Discazo, con cambio de cantante incluido, este podía ser un gran disco o un desastre. Pues Nightwish han sido capaces de adaptarse a la nueva situación y han vuelto a hacer una obra maestra. Calidad y buen gusto por los cuatro costados.

Within Temptation - The Heart of Everything: Esta gente ha ido creciendo con los años y mejorando un poco con cada nuevo disco. En este han puesto un poco de todo: agresividad, grandes estribillos, grandiosidad y un nivel compositivo alto y constante. Un lujo.

Els Pets - Com anar al cel i tornar: Los tiempos cambian y la gente madura. Los grupos que escuchabas a los 12 años han desaparecido, siguen sonando igual o sobreviven gracias a su calidad. Els Pets han llegado a la edad adulta ganado enteros. Fantástico.

HIM - Venus Doom: Como siempre pero más duros y metálicos. Qué más se les puede pedir si siempre habían sonado bien. Ahora mejor ;)

Foo Fighters - Echoes, Silence, Patience and Grace: Un temazo para empezar (para mi, el single del año) y una delicia para continuar. Nunca había encajado bien con esta gente, aunque Dave sea historia viva de la música no era suficiente. Ahora ya sí.

Héroes del Silencio - Gira 2007: No es un disco nuevo. Sólo es un directo. Pero es que han vuelto y nos han abandonado en tan poco tiempo que aún estoy temblando. Avalancha!!!!

Kamelot - Ghost Opera: Tan elegantes como siempre. Otro disco tan bien trabajado y estructurado que cuesta que entre a la primera. Pero cuando empiezas a cogerle el tranquillo, la voz de Khan y los violines que van apareciendo no te abandonan.

Metallica - Live At Bridge School: No es un disco nuevo. Sólo es un directo unplugged. Pero es lo que nos deja Metallica para alumbrar el futuro. Dos cortas actuaciones en dos noches consecutivas. Pero es que tocan algunas versiones impresionantes. Pero es que reversionan alguno de sus propios temas de una forma majestuosa. Abre el camino para su próximo álbum, más melodía, más contundencia.

Gamma Ray - Land of the Free II: No es la segunda parte de nada, pero es fantástico. Los Gamma Ray de los últimos años pero con unas composiciones muy inspiradas. Y decir esto con Kai Hansen por medio es mucho decir.

Groucho Marx y la propiedad intelectual

En estos dias inciertos en que copiar es una arte, entre discusiones sobre leyes de protección de cialquier cosa menos de lo que realmente importa, no nos viene mal mirar atrás y recuperar algún clásico.

Yo lo más atrás que miro es al siglo pasado (¡al 20 despistados!) y me encuentro a un Groucho exquisito quejandose con un estilo inconfundible. Resulta que los hermanos Marx querían hacer una peli llamada Un noche en Casablanca que chocaba frontalmente con la clásica Casablanca de la Warner. Total que ahí os dejo unas frases de la carta que les envió y que podeis consultar aquí.

Parece ser que hay más de una forma de conquistar una ciudad y tomarla como parte de tus propiedades. Por ejemplo, cuando empezamos a hacer esta película, no teníamos ni idea de que Casablanca perteneciera a los hermanos Warner.

Simplemente, no puedo entender vuestra actitud, porque aunque repusierais vuestra película, creo que el espectador medio podrá distinguir entre Ingrid Bergman y Harpo.

Intuyo que todo es un error del horrible y triste departamento legal de la empresa, controlado por alguno de esos tipos con problemas escolares,un trepa necesitado de fama y admiración, y demasiado ambicioso para respetar las leyes naturales de la promoción.

Ninguna estupidez de este tipo va a ser causa de pelea entre los Warner y los Marx, y la sangre no llegará al río. Porque todos somos hermanos bajo nuestra piel y seguiremos siendo amigos después de que pase por la bobina el último rollo de "Una noche en Casablanca".

Desde aquí: NO al canon. Que nadie me cobra derechos de autor por mis propias fotos.

Lo mejor de 2007 by LLAG: Películas

Vamos a hacer como todo el mundo y me decido a publicar una lista de las mejores pelis del año. Pero voy a ser yo mismo, éstas son las películas que a mí más me han gustado y no son todas del 2007, me concedo el margen de la doble salida (cine o DVD), tampoco están en orden de preferencia ya que no acabo de saber compararlas...

28 semanas después: Peliculón de zombies donde los haya, esta saga es de lo mejor en muchos años, una situación deseperada pero realista donde, al final, lo importante no son los zombies, es la supervivencia.

300: Algunos están todavía exhaustos después de ver 300 veces esta película. Sin tapujos y directa al grano. Queremos grandes batallas, grandes héroes y efectos que nos hagan temblar. Aquí está todo eso. Mola.

El truco final: ¿Película de magia en el siglo 21? ¡Pero si ya lo hemos visto todo! Pues no, y Nolan nos deleita con una historia genial explicada de forma genial. Cada dia me gusta más Bale, otro que mola.

Hijos de los Hombres: Esto sí que es una gran película de ciencia ficción. Pasará a la Historia del cine ya lo vereis. Sencillamente perfecta. A los 10 minutos ya crees que realmente el mundo se acaba porque tienes claro que no somos capaces de controlar las consecuencias de nuestros propios actos y la humanidad va camino de la extinción, y no se puede hacer nada, o más bien poco.

Sunshine: Típica peli de mal rollo en una nave espacial, la hacen especial dos factores. 1 El Sol, precioso, impresionante. 2 En la nave no hay democracia para todo, manda el que más sabe de cada cosa, y punto.

Apocalypto: El nuevo Braveheart pero con indigenas de verdad. Y con mala ostia. Épica y emocionante. Me encanta.

Que quede claro que no he visto la peli de los Simpsons, ni Death Proof, ni REC, ni Transformers, ni Beowulf, que tienen números para estar aquí. Para el año que viene...

En Bilbo es trobarà l'anell al cinema!!!

Anunci oficial (meu no, de New Line Cinema):

Resulta que després de passar-nos nosequantdetemps barallats amb en Peter Jackson perquè li devíem una pasta gansa que ens vam apoderar vilment dels drets que havíem pactat amb la trilogia del Senyor dels Anells, ara ens hem tornat a fer amics.

Tot plegat és perquè se'ns acaben els drets del Hobbit i l'hem de fer per no perdre encara un pastón més gran. El problema és que si en Peter no si fica, serà un desastre. Així que ens hem baixat els pantalons. Ja sabeu, la pela mana.

De fet, no diuen ben bé això, però ve a ser això.

Tot plegat, que estic content perquè podré veure el llac d'Esgaroth i tot de nans amunt i avall i la Batalla dels Cinc Exercits com és degut. Espero que aparegui el Nigromant. El que passa és que, per ara, en Peter Jackson només serà productor (suposo que també guionista, amb la seva dona) i cal veure com respira el projecte.

Total, que estic content. I ara faré una afirmació que no agradarà als cinèfils més puristes, però de la que n'estic convençut: Les pelis del Senyor dels Anells són la millor pel.lícula de la història. Poseu-hi el to més subjectiu possible al són i no li busqueu els tres peus al gat que només és una opinió. Aneu pensant endivinalles per si mai heu de fugir en la foscor...

Font: elfenomeno.com

Post de suport a Romario.

Quin gran incomprés, pobre home. Ja a les acaballes de la seva carrera i es troba amb un dels problemes més greus que li poden afectar a un esportista, i de fet a qualsevol home en general. Comencen les acaballes del temps en que es podia pentinar. Ell intenta lluitar contra aquesta tragedia, com faria qualsevol altre, com molts altres en fet en la mateixa situació. I que fa la societat, el castiga. Li treu el que més estima (i el que li dona el sou, perque ens hem d'enganyar). I aixó perque?? Doncs segur que és enveja, perque ell s'ha preocupat del seu futur capilar, cosa que altres no van fer!!! Com per exemple els del comité antidopatge, als quals els ha augmentat exponencialment el nombre de costipats, les noies ja no els miren i la seva dona els enganya!! I per aixó culpen a Romario, per enveja, perque ell va ser previsor.

Per cert, encara sort que a la meva feina no fan controls antidopatge...

La noticia.

Pasiones ardientes.

Hoy, justo después de levantarme, y antes incluso de tener tiempo de tomar el zumito de naranja, veo en televisión una de las noticias más divertidas de los últimos tiempos.

Es curiosa la cantidad de incendios en diferentes tipos de locales que copan los informativos desdce el pasado verano. Pero Madrid siempre va más allá. En sus ansias de imitar a cataluña tambiés se ha quemado un centro donde la gente esta en la cama, como en Barcelona, pero con motivaciones diferentes. Con la pista anterior i el titulo del post el lector despierto ya debe saber de que classe de servicio social debemos estar hablando.

Pero hagamos un ejercicio de imaginación y pongamonos en la piel de uno de los usuarios sorprendidos por el fuego. Esa típica (o no, no se...) conversa Oye mi amoool, que calor que calor, si si, esto está que arde... uy, si huele a quemado, soy yo (cancion de extremoduro)..., uf uf uf, que hasta saco humo... y esta vez todo el mundo tenia razón (quiza las otras también).

Lo mejor de todo es el desalojo, sobretodo si está la tele fuera esperando, en plan, que van a pensar mis amigos de mi cuando me vean!!! y los 3 años y un dia escuchando la broma de chaval, es que vas muy quemado. Y el informe policial, posibles causas del inicio... hay para todos los gustos.

Curt però intens 3

Ja feia temps que cobava aquesta nova sensació d'estranyesa que el torturava per dins. Res era ja com abans, tot havia canviat i es sentia a fora d'un sistema que no l'acceptava. No es veia com un fracassat però no veia l'èxit enlloc. Es va acabar la copa d'un sol glop i es va aixecar. La tremolor que el va recórrer i el mareig vertiginós li van donar la raó, no era ell, era el món que havia canviat.

Planing del dia.

Salir de casa andando hasta la estacion de tranvia.
Llegar a Schottentor en tranvia.
Llegar a Landstrasse en metro
Hasta el aeropuerto en tren.
Avion hasta Barcelona.
Autobus hasta Sanj Julià.
Coche hasta casa (la otra, la de Andorra).

Estoy planteandome parar en la Seu y alquilar una piragüa.

Menys penes de mort.

En un primer moment he pensat en titular-lo "Mort a la pena de mort", però he pensat que era massa fàcil, i tampoc m'agradava. Entrem en matèria:


New Jersey abolirà la pena de mort.

La noticia comenta que és el primer estat que la aboleix (des de que es va reinstaurar). Però si no recordo malament, no a tots els estats n'hi ha, o és que no la fan servir? En tot cas, un menys, no és una cosa que estigui bé, però si que és quelcom que deixa de estar malament.

¿Y qué hay del nuevo disco de Metallica?

Ya sabeis quien son. Metallica son una de las mayores bandas del mainstream americano, pero, en lugar de pop pegadizo, han ido entregando diversas opciones de metal. De hecho, han sido ellos los que han creado etiquetas como trash metal o speed metal.

Su último disco no tuvo la repercusión que se esperaba (nada, sólo unos 6 millones copias, poca cosa...) pero dejaba claro que no estaban en su mejor momento (pero un mal momento de esta gente es mejor que el mejor momento de muchos) y se pusieron manos a la obra con un nuevo disco.

A finales de 2005 anunciaron que se iban a poner a componer. En 2006 dijeron que Rick Rubin sería el productor (el Brian Eno de los 90) y parece que en la primavera de 2008 se pondrá a la venta, después de dos años en el estudio.

Lo más bestia es que todavía no se sabe nada del disco. Ningún anuncio, algún vago indicio (volverá a los orígenes pero manteniendo un tono melódico) pero poco más. Parece que cuando tengan un single, se estrenará directamente para Guitar Hero 3, otro de los juegos de moda. Ya tienen un par de fechas en junio de 2008, pero no hay más.

¿Será la calma antes de la tempestad?

Obesidad infantil.

I ahora a saber de que quiero hablar yo. Muy sencillo, hará un poco más de una semanita me fui a casa de mi hermano a jugar a su nueva consola. Como se hacerca peligrosamente a los 30, todo el mundo pensara que tiene la play 3 (horas y horas haciendo colas para comprarla), pero no, tiene una consola para niños y gente de la tercera edad (el espectro de gente que juega a las consolas ha aumentado espectacularmente). Esta consola es la wii y es la ultima tentativa del gobierno para acabar con la obesidad infantil.

Me explico, tu enciendes el aparato en cuestion (diseño a lo ipot blanquito), te esperas, y pones el juego. A que juegas, pues en mi caso el fabuloso lego stars-wars. Nada de gráficos prácticamente reales, digitalización de escenariors, etc., no no, un muñeco de lego con una espada laser. Empiezas a jugar y no hace falta que te expliquen como funciona, ya estas pegando mascados con el mando ese. Luego te explican que hay que apretar un boton para sacar la espada. Después de este pequeño consejo vuelves a pegar mascados con el mando, pero con mejores resultados. Al cabo de un ratito ya tienes el brazo echo polvo. Pondran mandos de diferentes pesos en el futuro?

La experiencia ha estado francamente buena. De hecho fijaros en los anuncios, en los de la play o la xbox se ven unos gráficos espectaculares, en los de la wii se ve gente pasandolo bien...

Ahora se esta debatiendo cual sera el videojuego de esta navidad (si, cada año hay uno). Hay gente que opina que será el brain training 2, pero este es para una consola que los niños pueden llevarse al campo, para que les toque el aire (nintendo se preocupa mucho de la salud de los niños). Además como la ESO los vuelve tontos, pues hay que buscar juegos para que se ejerciten...

Plou i fa sol...

...les bruixes es pentinen.

Aquí fa com tres o quatre dies que plou, plou sempre, és espectacular. Els oracles del temps diuen que demà farà sol i divendres ja hi haurà neu. Genial perquè torno dissabte.

De fet fa poc estava en un altre indret on la pluja també era la tònica general. Però ara tornaré per Nadal a un lloc on es veu que això de la pluja està mal vist. Fa anys que només es parla de sequera. Mai hi ha prou aigua, sempre s'anuncien restriccions. La veritat és que tant de temps sentint la mateixa cantarella, ja casi no afecta, com a mínim a la gent que no sap que les restriccions al consum urbà són les darreres que s'apliquen. Els pagesos són d'una altra opinió.

M'he passat 10 anys passant tot sovint pel costat del pantà d'Oliana. És una bona manera de saber com estan les reserves d'aigua. Mires al costat de la carretera i busques la antiga (ara la més antiga encara, ja que n'hi ha una de més nova).

Versant sobre la mateixa idea podem trobar imatges més bucòliques. La manera romàntica més acceptada a Catalunya és mirar quan de tros de campanar de Sau es veu.

Tota aquesta parrafada és per ensenyar aquesta imatge.

Fotociencia y problemas matemáticos.

Pues hoy vamos a comentar la agenda cientifico-cultural del blog. Primero de todo hablemos del pasado. Resulta que el CSIC patrocina un concurso de fotografía cientifica, donde además se puede votar a la mejor foto. Ya no porque se ha acabado, pero podeis continuar mirando las fotos.


Fotociencia 07

Para la siguiente avisamos con un poco de antelación. Resulta que en el Cosmocaixa (de Barcelona) se organizan unas charlas sobre los problemas matemáticos del siglo xxi (hablar del siglo xx ya no está de moda). Que problemas salen, pues los de siempre, cosa curiosa porque hay uno que ya está resuelto. No he encontrado la información por internet, algún dia aparecera, pero como tengo acceso privilegiado, os dejo el programa.

• 17 enero: Marcus du Sautoy (University of Oxford) Music of the Primes (Hipòtesi de Riemann)



• 14 febrero: Jaume Llibre (UAB) La conjectura 3x+1 i els límits de la matemàtica



• 04 marzo: Antonio Córdoba (UAB) Matemáticas en los dominios de Eolo y de Neptuno: Las ecuaciones de Navier-Stokes



• 10 abril: Robert Denavey (Boston University) The Fractal Geometry of the Mandelbrot Set



• 06 mayo: Avi Wigderson (IAS Princeton) "P versus NP" problem, and the limits of knowledge



• 29 mayo: Gang Tian (Princeton University) Poincaré Conjecture and Geometry

Woody Allen amb els guionistes

Què es pot fer sense guinistes? Doncs esperar i prendre un tè. Això és el que fa en Woody Allen en suport del gremi de guionistes dels EUA. Jo també vull un suport aixó per a les meves reclamacions laborals!!!

Podeu veure com de gran és aquest home aquí.

Imágenes molonas

Me aburría. He pillado el Google. Han salido chorradas varias. También alguna cosa interesante. Alguna imagen molona.

La vista que quiero desde mi ático en el centro.

Mi último gran descubrimiento.

La fractalidad en el mundo vegetal.

Un fractal helado.

Estar más perdido que un pulpo en un garage.

Y la mejor excavadora del mundo.

Bye

Sonic the Hedgehog

Dia de pont per aquestes terres. Dia per desaprofitar tornant a l'adolescència (si és que l'he deixat) jugant a un dels jocs que més m'agraden del món: El Sonic. Ens hem fet grans però continua sent igual d'adictiu, la mateixa sensació de velocitat, la mateixa ràbia quan perds els anells (que li diguin a en Sauron), la mateixa angoixa quan el pobre eriçó s'ofega a les fases aquàtiques, en fi, un clàssic.

Tot plegat em fa pensar que, ara que és època de retorn de clàssics del videojoc, no podrien aquesta gent de SEGA tornar a fer Sonics com els d'abans (he provat algun dels modernus, en 3D, i no és el mateix, et mareges i perds). De fet, sembla que no sóc el primer que ho ha pensat, aquí podeu veure com de xulo seria.

Mentrestant, aprofitaré la SonicMegaCollection per anar revivint clàssics. En espera de l'Starcraft 2...

Puntets part 2.

Si haig de fer cas de webstats (cliqueu el gràfic estadístic del costat del mapa de puntets) ja ens ha visitat gent de llocs diversos. D'un país africà anomenat Yibuti, de las Islas Marianas del Norte, que estan per sobre d'Austràlia però tenen un rotlle raro amb els EUA, també de Martinica, que està a Amèrica però és Unió Europea.

Només tinc 3 comentaris:
1. El Clustr no en diu res (és això un èxit? si he dit que vull punts això no em val...)
2. Algú coneixia Yitubi? Està a prop de los mundos de Yupi? Algú entén que las Islas Marianas del Norte estiguin en mancomunitat amb els EUA? Què collons vol dir això? El pitjor és que segur que té la seva justificació i tot. Ara seriosament:
3. Ens pensem que amb això d'Internet el món està més junt, tot a l'abast, que no hi ha fronteres reals, i un be negre! Per a mi, Yitubi és tan lluny com Mart, potser, d'aquí a poc, és un punt a un mapa.


Jo continuo a la meva, a veure si sabeu què hi posa...
우리는 여전히 새로운 이미지의 단위가 예상을 기다리는 스타이있습니다.

Revisió: Quan he fet el comentari, el mapa del Clustr era del dia 4-12-07 a les 08:15, les visites rares són posteriors. Qui sap, potser ho aconsegueixo...

I ara a passejar per Viena.

Doncs bé, segon dia en aquesta ciutat. L'aparatment és molt depriment. A les 4 i algo decideixo anar a fer un vol. Les esperances són que el meu estat d'anim es recuperi. Mapa mental de la ciutat, mode explorador, he de anar recte i un pel a la dreta. Per casualitat passo pel costat del Shroidinger (el del gat). Hem sento una mica perdut. Decideixo que la millor manera d'arribar al centre és seguir un carro de caballs típus turistic. Mala sort, anava a aparcar, i a sobre porp del apartament. Segon intent: direcció totalment contraria a la que porto. Arribo a la zona dessitjada. Viena de nadal és preciosa. Em plantejo la utilitat del métode utilitzat el camí. Passem per els llocs turistics típic. Decideixo anar cap a la catedral. Mapa mental 2, mode explorador. Veig una estació de metro i corroboro que m'he equivocat de camí. No faig servir el metode anterior per trobar el camí adequat. Mapa mental 3 (obtingut a partir d'interpretació del mapa del metro), mode explorador. M'equivoco molt més. Utilitzem el segon metode, i com a mínim torno on era. Decideixo ficar-me al metro, amb la esperança de que no fallaré. Corroboro a l'interior de l'estació que el mapa del metro no te res a veure amb el real (cosa per altra banda habitual). Encerto la direccio del metro a la primera (novetat) i arribo a la Catedral. Decideixo anar cap a l'opera. Mapa mental 4, mode explorador millorat. Analitzem informació obtinguda en ocasions anteriors: Camí=principal carrer peatonal de la ciutat. Segueixo un cartell que indica el camí, i que coincideix amb la més concorreguda de les opcions possibles. Comprobo que el mode explorador millorat es efectivament millorat: Arribo a l'ópera. Comprobo també que podria haber fent el mateix camí en 15 minuts i no en 3 hores (exageració no gaire gran de la realitat). Decideixo agafar el tranvia per tornar a casa. Encerto les correspondencies. Arribo a casa. Les cames en fan mal.

Viatge sense incidències...

Doncs si, tenint en compte el que és habitual, el meu darrer viatge en avio ha estat tranquil. En la memòria queden els records d'aquell viatge de fa... 6 dies, a sota els calefactors de vapor per que l'avió s'havia congelat. El lloc era l'aeroport de Oslo, en plena tormenta de gel. Però aquesta gent està preparada, se'ls hi nota. Vas fins a un parquing d'avions (com els de cotxes pero un pel més grans) i alli tenen mangeretes de vapor d'aigua per escalfar les ales, i a volar.

De fet aquest cop tampoc ha estat tranquil del tot. Els inicis han estat un xic accidentats, degut a les habilitats del que ara us escriu en fer prospeccions geològiques al seu propi cos (concretament al dit anul.lar de la ma esquerra) en els moments menys adequats, com per exemple les 4 del mati sense haver sopat ni dormit el dia anterior.

També cal destacar que entre Noruega i Austria, dos paisos caracteritzats per les baixes temperatures (com corroboren els seus papers en els jocs d'ivern) jo m'ho monto per costipar-me a Barcelona, ciutat del Mediterrani. I mira que fins i tot vaig tenir l'oportunitat de fer-ho a Andorra, país també molt fred, però no corroborat.

Doncs al final potser si que alguna que altra incidencia hem tingut, però si ens ho mirem per una altra banda, que es la vida sino un llarg viatge, que si no està ple d'incidencies, doncs, bé,... que cadascú trii la continuació.

P.D.: Aquests dies fare una cosa molt perillosa que se'n diu modificar la plantilla. Ens mudem a Blogger 2.0, però continuem a tres columnes...

Puntets al mapa.

Això d'escriure al cargol té més gràcia de la que sembla. Anar veient com el mapa de Clustr es va omplint de puntets és recomfortant i em fa pensar. Per ara, Europa és nostra i Amèrica ens estima, però la resta del món ens ignora.

Per això, em proposo un exercici: posar el que sigui que faci que un senegalés o un tiu de Nova Zelanda visitin el cargol. I si és rus o xinès, millor. No us estranyeu si a partir d'ara se me'n va més el cap del que seria normal (ja sé que el nivell està alt...).

Primer intent: Posaré puta en l'idioma de diferents països, segur que volen venir a visitar-nos ;)

음탕한 - Korea
Putain - França i mitja Àfrica
Hoer - Holanda

Puttana - Itàlia
Hure - Alemanya
娼婦 - Japó
шлюха - Rússia
whore - EEUU, Anglaterra i d'altres
Vagabunda - Portugal

Ja sé que és un xic estrany, però era més barat que pagar-vos un viatge a cadascun a un racó del món. Ara, a seure davant de la pantalla i esperar que em creixin els puntets...

Coses diverses, coses diverses i diverses coses.

De vegades un es troba petites tonteries novegant pel món. N'hi ha una quantitat realment gran que no provoquen més que un petit somriure, però n'hi ha que són per llogar-hi cadires. Al WTF Microsiervos en van posant unes quantes. Jo em quedo amb la capacitat mental del tiu que ha dissenyat aquest sistema informatiu de senyals de transit.

Altres coses són serioses i ens importen de veritat, com ara que el CD s'estigui morint (ho diuen a ALT1040) i ningú digui res. Va ser la meva primera revolució adolescent (vull un CD!!!) i d'aquí a quatre dies passarà a la història en qualsevol de les seves utilitats excepte com a espantaocells.

Però, en el fons, vivim de les petites coses que ens van deixant parats. Tota la vida pensant que Apple era wai i rajant del Windows sense saber deixar-lo estar i ara resulta que es podran fer servir programes Windows als Mac. Pa flipar. Es com si el teu pare (amb 62 anys i canes) et diu que és gay i que realment sempre ha estat cantant de hip-hop en lloc d'oficinista, i ta mare ho corrobora.

Bye

Si...

Si pots mantenir el cap sobre les espatlles
Quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa
Si confies en tu mateix
Encara que tothom dubti de tu
Però tot i això tens en compte els dubtes aliens
Si pots somiar, i no fer-te esclau dels somnis
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta
Si topes amb triomf i derrota en el teu camí
I tractes de la mateixa manera a tots dos impostors
Si pots fer un munt amb totes les teves victòries
Si pots llençar-les al capritx de l’atzar
I perdre, i tornar a començar de cap i de nou
Sense que et surti dels llavis una queixa
Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company
I resisteixes, encara que et minvin les forces
Amb l’única ajuda de la voluntat que diu: “Endavant”
Si pots parlar amb multituds, mantenint la virtut
I si encara anant al costat dels reis, conserves la senzillesa
Si no et poden ferir ni amics, ni enemics
Si tothom et reclama i ningú et necessita
Si pots omplir un implacable minut amb seixanta segons de combat ferotge
Teva és la terra i els seus fruits cobejats
I encara més, seràs un home, fill meu.

R. Kipling

Versió en català, castella i original.