Metamorfosis.
Aquestes no inclouen la famosa, que és un xic més nova. Aquestes són clàssiques. És tan clàssica que l'autor no té ni cognom, es diu Ovidi. El llibre té els seus anyets, està escrit en vers, i a sobre els noms segueixen la mitología romana, que jo controlo del tot. Una mica duret, però si t'agrada tot lo de deus, criatures extranyes i actes heroics, doncs no està malament.
Aquí la gent es transforma, que per això es titula així el llibre. Et pots transformar en arbre, en font, en riu, en muntanya, en constelació, en ocell, però és molt típic, en flor, en senglar, o en coses molt pitjors. A més els deus són protagonistes importants. Així escobreixes que quan estan de bones et poden amargar la vida en qualsevol moment, però quan estan de dolentes te la amarguen sempre. Problemes majors quan s'enamoren de tú, sobretot si són dos a l'hora. I vigila amb el que demanes, que hi ha dos o tres que han acabat escaldats. Per exemple, demanar l'imortalitat no és bo normalment, ja que sempre acabes oblidant de demanar la juventut, o que et curis, i clar, acaba sent un problema.
Per cert, entre d'altres, la història de Narcis i Eco està explicada d'una manera preciosa.

