Metamorfosis.

Aquestes no inclouen la famosa, que és un xic més nova. Aquestes són clàssiques. És tan clàssica que l'autor no té ni cognom, es diu Ovidi. El llibre té els seus anyets, està escrit en vers, i a sobre els noms segueixen la mitología romana, que jo controlo del tot. Una mica duret, però si t'agrada tot lo de deus, criatures extranyes i actes heroics, doncs no està malament.

Aquí la gent es transforma, que per això es titula així el llibre. Et pots transformar en arbre, en font, en riu, en muntanya, en constelació, en ocell, però és molt típic, en flor, en senglar, o en coses molt pitjors. A més els deus són protagonistes importants. Així escobreixes que quan estan de bones et poden amargar la vida en qualsevol moment, però quan estan de dolentes te la amarguen sempre. Problemes majors quan s'enamoren de tú, sobretot si són dos a l'hora. I vigila amb el que demanes, que hi ha dos o tres que han acabat escaldats. Per exemple, demanar l'imortalitat no és bo normalment, ja que sempre acabes oblidant de demanar la juventut, o que et curis, i clar, acaba sent un problema.

Per cert, entre d'altres, la història de Narcis i Eco està explicada d'una manera preciosa.

Trolls vegetarians.

Avui al menjador hi havia una taula amb tot de menjar vegetarià al menjador. No se, deu ser el dia norueg de la defensa dels animals a la cuina. Quasi tot eren acompanyaments, excepte el darrer. Aquest era una hamburguesa vegetal. Feia olor de hamburgues (de les cutres), tenien color d'hamburgueses cremades, i forma estandar de hamburguesa. Per que ho fan? Entendria que fessin menjar vegetaria amb gust d'entrecot al pebre verd o dorada a la sal, però hambuerguesa cutre? Una amanida de llenties, uns esparrecs verds a la brasa o una tempura de verdures està prou bo, per que has de voler donar-li gust, i sobretot aspecte d'hamburguesa?

En un altre ambit de coses, ara fa fred, molt fred. Tardo uns 10 minuts de la uni a casa (13 de casa a la uni que fa pujada). Els dits de les mans se'm gelen en aquest periode. Porto guants. Tinc por que se'm congelin del tot i se'm trenquin com el terminator de metall líquid.

Trolls distraients.

Semana de fred polar. En el millor moment no està previst pujar de -10 graus. Tampoc arrivem als -20, tot i que ens hi apropem. Això si, quan bufa una mica el vent és insoportable. Amb aquest clima a algú se li ha passat pel cap intentar fer volar un globus aeroestàtic. Suposo que no deu tenir majors problemes, al final només has d'escalfar l'aire de dins més que el de fora, si a fora fa molt fred, tampoc cal posar el de dins a 60 graus.

Però sembla que si que deu ser complicat, ja que el paio porta tot el matí aixecant el globus, però sense arrivar a enlairar-se. Al cap d'una estona torna a baixar, i torna a pujar. El problema és que tot això ho fa al pati de l'universitat, que es veu perfectament desde el meu despatx. Així no hi ha qui es concentri.

En un altre ambit de coses, avui he conegut a la meva veina. Casualment es també matemàtica (està al pis de sobre el meu despatx) i no és noruega. Estic pensant que si tens una casa i treballes en un departament d'una universitat (preferentment de secretari) és molt bona idea reformar les golfes com a lloc habitable per llogar-les a preus indecents a visitants, postdocs i assimilables.

El globus té matrícula sueca SE-zks, és taronja i porta publicitat de steria.

Seis personajes en busca de autor.

EL CONSERJE. (Con el gorrito en la mano.) Disculpe, señor.

EL DlRECTOR. (Brusco, despectivo.) ¿Y ahora qué ocurre?

EL CONSERJE. (Tímidamente.) Han llegado unos señores que preguntan por usted.

El DIRECTOR y los ACTORES se dan la vuelta sorprendidos para mirar desde el escenario hacia abajo, en la sala.

EL DIRECTOR. (De nuevo enojado.) ¡Estamos ensayando! ¡Y usted sabe muy bien que no debe entrar nadie mientras estamos ensayando! (Dirigiéndose hacia el fondo.) ¿Quiénes son ustedes? ¿Qué quieren?

EL PADRE. (Dando un paso adelante, seguido por los demás, hasta llegar a una de las escalerillas) Hemos venido en busca de un autor.

EL DIRECTOR. (Entre sorprendido e iracundo.) ¿De un autor? ¿Qué autor?

EL PADRE. Del que sea, señor.

EL DIRECTOR. Pero si aquí no hay ningún autor, porque no estamos ensayando ninguna comedia nueva.

LA HIJASTRA. (Con una alegre vivacidad, subiendo rápidamente la escalerilla.) ¡Mucho mejor, mucho mejor entonces, señor! Nosotros podríamos ser su nueva comedia.

ALGUNO DE LOS ACTORES. (En medio de los comentarios bulliciosos y las risas de los demás.) ¡Escúchenla, escúchenla!

EL PADRE. (Siguiendo sobre el escenario a la HIJASTRA.) Bueno, pero ¿si no hay autor? (Al DIRECTOR.) A menos que usted quiera serlo...

La MADRE, con la NIÑA de la mano, y el MUCHACHO subirán los primeros peldaños de la escalerilla y se quedarán a la espera. El HlJO se quedará abajo, enojado.

EL DIRECTOR. ¿Están bromeando?

EL PADRE. ¿Cómo se le ocurre, señor? Todo lo contrario, le traemos un drama doloroso.

LA HIJASTRA. ¡Y podríamos ser su fortuna!

EL DIRECTOR. ¡Háganme el favor de largarse, que no tenemos tiempo para perderlo con locos!

EL PADRE. (Herido y melifluo.) Pero señor, usted sabe muy bien que la vida está llena de infinitos absurdos, que, descaradamente, ni siquiera tienen necesidad de parecer verosímiles, porque son verdaderos.

EL DIRECTOR. Pero, ¿qué diablos dice?

EL PADRE. Digo que puede considerarse una locura, sí señor, esforzarse en hacer lo contrario; es decir, crear lo verosímil para que parezca verdadero. Pero permítame hacerle la observación de que, si fuera locura, ésta es la única razón de su oficio.

[+/-] Seguir leyendo...

L.Pirandello.

Trolls pràctics.

Avui ha nevat. Feia dies que no ho feia. Els carres estaven blancs, però era més el fred que no deixava que es desfés. Però avui ha nevat i ho ha deixat tot blanc. Ha tocat tornar a treure la neu dels llocs de pas. Avui he descobert que els noruegs no tenen un tallagespa pel jardí, tenen una lleva neus. Te la mateixa pinta que un tallagespa, sona igual, però és un lleva neus. Molt cuco.

Els beneficis de l'altruisme.

Diguem que una persona ens pega amb un bastó i sentim dolor i còlera. No setnim còlera contra l'instrument mateix del dolor, o sia el bastó, no és veritat? Quin és exactament l'objecte de la nostra còlera? Si fos apropiat sentir còlera contra el factor que va impulsar l'acte de pegar, aleshores no hauríem d'estar encoleritzats contra la persona, sinó contra les emocions negatives que la van impulsar a actuar. En general, però, no fem aquesta classe de distincions.

S.S. Dalai Lama.

Trolls simpàtics.

Tinc un ordinador curiós. M'agrada molt i me l'estimo molt, però té els seus defectes. Per exemple, crec que no té micro. Per l'skype això representa un problema. Res, ahir vaig dir, prente la tarda lliure, i a veure si en trobes un. Hi ha dos centres comercials a prop del centre, el Trondheim Tord i el Mercury, o quelcom així. Anem al primer, el visitem a veure si hi ha una botiga d'informàtica però res, anem al segon, i tampoc, tornem al primer, i entrem en una botiga de móbil, vols algo? si, un micro, ostres aquí no en tenim, ves a l'altre centre, que hi ha una botiga, molt bé, tornem a anar cap a l'altre, trobem la botiga que estaba amagada, vols algo, doncs i, un micro, ah, doncs els tenim aquí, ahh, i de més petits (baja, més barats, com qui no vol), ostres doncs aquí no, però a l'altre edifici hi ha una botiga de la nostra cadena que en té, però on és la botiga? A la primera planta, al fondo, al costat d'una fleca, però planta baixa o primera planta, si si, primera planta (és la planta baixa), et puc fer un dibuix, doncs si si, fes-me'l, aquí hi ha l'entrada, aquí la llibreria, aquí una botiga de fotos, aquí l'altra entrada, saps, si si, doncs al costat de l'altra entrada, aquí, si, ja se on és, si, i aquí hi ha una farmàcia, i aquí un elefant (i em dibuixa un elefant, que si que havia vist), i continua dibuixant, i jo somric, vale, ho trobaràs?, suposo, moltes gràcies, sort!!

Ara ja tinc micro. Ha det bra.

Trolls àurics.

Trolls tecnològics.

Ahir em van venir a arreglar el rentaplats. A aprt de desmontar-me totalment el matí, va anar prou bé. En una horeta tenia el rentaplats arreglat. Ara només em cal provar-lo. Però clar, jo visc sol, omplir un rentaplats és complicat, i ja se m'han acabat les culleretes.

Millor va ser l'experiencia rentadora. La rentadora és al lavabo. La poso en marxa, després de llegir el manula d'instruccions, i sembla que tot funciona bé. Marxo, torno al cap d'una estona, obro el llum i entro, i sembla que funciona, però no sembla que avanci gaire. Una hora més i el mateix. A la tercera proba decideixo que quelcom va malament, jo, amb tota la meva capacitat investigadora... no ho entenc. Però al marxar, eo, que són aquestes llumetes. Ja està, resulta que l'interruptor de la llum també controla l'arribada d'electricitat als endolls. Bé, sense opinar sobre aquest fet, accepta les coses com són, la rentadora es fa amb la llum encesa.

Com he dit, la rentadora està al lavabo. Aquí tenen el costum de no tenir plat de dutxa, sino un forat de desaigue al terra, que és d'un material plàstic. Per tal que la rentadora no es podreixi amb l'aigua de la dutxa l'han posada a sobre unes fustes, dos llistons. Clar, quan la rentadora s'ha posat a escorre la rentadora ha decidit que no estava comoda allà sobre. Interessant el ball.

Trolls bojos.

Podem titllar la cultura austríaca de estirada, conservadora o fins i tot monótona, però després de una setmaneta, ara considero que és coherent.

Per exemple, jo a Viena, a l'hivern, quedo amb als amics per fer un heiße schokolade, calentona, acompanyada si pot ser d'un passtisset ben bo. A l'estiu podem canviar per un ice caffe, que no és un café amb gel, és quelcom molt millor, o una weißenbier templadeta, tampoc molt freda, que els estius no són de veritat. En canvi, aquí, a ple hivern, a -10°, que és diu ràpid, decideixen per quedar per fer cerveses, així en plural. Deprés torna a casa en plena tormenta de de vent i neu, que no saps si vas tort per culpa de l'aire, de l'alcohol, o de la falta de pes, sobretot monetari, després de pagar cerveses.

També tens l'opció de sortir de festa un xic, però vols dir que no fa una mica de vent, tio, a Trondheim si et quedes a casa pel mal temps, no surts mai, i si si, el que passa és que els animals fan cua per entrar als locals, i si ja me toca els collons fer això a Barcelona al juliol, al gener a la capital vikinga no us ho explico. Clar, quan entres el lloc et sembla la hóstia.